La primera fotografia correspon a l'assemblea celebrada al Campus de Mundet en la que més de 450 estudiants van tenir opció a dir la seva.
La segona fotografia correspon a la trobada de dos estudiants a la facultat del Raval de la UB. Un vol entrar a fer classe, l'altre es vol manifestar-se contra el Procés de Bolonya.
Durant totes aquestes jornades he estat seguint el que embolcallava la temàtica de les jornades de reflexió que el col·lectiu d'estudiants de Mundet a llençat per aquest dies que resten fins Setmana Santa. Malgrat això havia molta informació que no m'arribava. Com per exemple cóm es desenvoluparia tot el mecanisme... la meva primera autocrítica per no haver assistit a les assemblees.
El primer dia de les jornades, vaig viure l'arribada dels companys com una intrusió al nostre espai. No volia que se'ns privés del dret de fer classe... La situació a la que es va arribar va ser molt violenta. Em vaig sentir malament per tot el que estava passant. Sentia una fractura de la classe.
El segon dia de les jornades, estem sols, l'Enric, resta com un altre moble de la sala, només apunta. La resta parlem, parlem del que va passar ahir, de com ens vam sentir, Lola, es va disculpar per unes paraules que no volia dir en aquell moment, fet que l'ennobleix... en aquell moment la classe com a tal es va tornar a unir. Feia falta que parléssim del que va passar. Respecte a les Jornades de Reflexió, es va veure que tenim dubtes del que volíem fer. Com a futurs experts de l'educació el procés de Bolonya no ens ha de suar una merda. Ens em d'implicar, l'hem de conèixer a fons per tal de poder debatir-lo, per resoldre les qüestions que Diana anava apuntant... L'Enric va afirmar que tota aquella feina que féssim podria servir per la nota final.
D'altra banda, podem prendre les paraules d'en Benedito i podem discutir d'aquelles petites coses que si que podem decidir i canviar a la nostra facultat (metodologies, etc.)
Ahir m'ho vaig passar bé, tinc la sensació que vam aprendre coses com a grup, el treball en equip que farem durant aquest dies que queden per endavant ens uniran com a grup-classe encara més.
Jo prefereixo la primera fotografia.
La segona fotografia correspon a la trobada de dos estudiants a la facultat del Raval de la UB. Un vol entrar a fer classe, l'altre es vol manifestar-se contra el Procés de Bolonya.
Durant totes aquestes jornades he estat seguint el que embolcallava la temàtica de les jornades de reflexió que el col·lectiu d'estudiants de Mundet a llençat per aquest dies que resten fins Setmana Santa. Malgrat això havia molta informació que no m'arribava. Com per exemple cóm es desenvoluparia tot el mecanisme... la meva primera autocrítica per no haver assistit a les assemblees.
El primer dia de les jornades, vaig viure l'arribada dels companys com una intrusió al nostre espai. No volia que se'ns privés del dret de fer classe... La situació a la que es va arribar va ser molt violenta. Em vaig sentir malament per tot el que estava passant. Sentia una fractura de la classe.
El segon dia de les jornades, estem sols, l'Enric, resta com un altre moble de la sala, només apunta. La resta parlem, parlem del que va passar ahir, de com ens vam sentir, Lola, es va disculpar per unes paraules que no volia dir en aquell moment, fet que l'ennobleix... en aquell moment la classe com a tal es va tornar a unir. Feia falta que parléssim del que va passar. Respecte a les Jornades de Reflexió, es va veure que tenim dubtes del que volíem fer. Com a futurs experts de l'educació el procés de Bolonya no ens ha de suar una merda. Ens em d'implicar, l'hem de conèixer a fons per tal de poder debatir-lo, per resoldre les qüestions que Diana anava apuntant... L'Enric va afirmar que tota aquella feina que féssim podria servir per la nota final.
D'altra banda, podem prendre les paraules d'en Benedito i podem discutir d'aquelles petites coses que si que podem decidir i canviar a la nostra facultat (metodologies, etc.)
Ahir m'ho vaig passar bé, tinc la sensació que vam aprendre coses com a grup, el treball en equip que farem durant aquest dies que queden per endavant ens uniran com a grup-classe encara més.
Jo prefereixo la primera fotografia.
