Un dels efectes de la por

Aquí us deixo un vídeo de youtube que conté una seqüència de la pel.lícula Bowling for Columbine del direcctor Michael Moore. En aquest documental es tracta el tema de les armes de foc en la societat nord-americana a partir de l'assassinat que fan perpetrar dos joves al seu institut de secundària. El director es conegut arreu del món per la seva posició política i la seva crítica de diversos sistemes del EUA, com per exemple el model sanitari del país.

Aquest fragment parla només sobre com els nord-americans s'apoderen d'armes de foc per tal de protegir-se del que consideren enemics. La por es l'antagonista del coneixement. Si no tens coneixements, no saps a que t'enfrontes i apareix un mecanisme de defensa de l'organisme com a conseqüència d'aquest fet. Una vegada coneixes allò a que t'enfrontes i no tens seguretat, el sentiment es temor. Coneixes el problema, per dir-ho d'alguna manera, i no et proporciona seguretat.

La seguretat que proporcionen les armes de foc es suficient. El fet de l'individualisme, l'ordre... també apareixen al vídeo.

L'efecte mariposa i els nous educands

La Teoria General de Sistemes va ser plantejada per Ludwig von Bertalanffy prop dels anys 50.

Bàsicament es defineix un tot limitat que es troba connectat mitjançant relacions i que permet una comunicació constant. La unitat que integra el tot, es un microsistema, o sistema que representa l'ésser humà. El sistema com un ésser humà està integrat per altres subsistemes com la part física, la psicològica i la part social -ara s'està propulsant també la banda espiritual-. Això el que vol dir es que tots el subsistemes estan en contacte permanent.

La persona es troba en un sistema obert en interacció constant amb un ambient canviant (Roy 1980). L'energia constant (estímul) dins del sistema i el feedback (retroalimentació) mantenen el sistema en un estat d'equilibri dinàmic.

Que representa tot això en educació? La manera que hem de veure l'educand. Com un ésser que es mou en un espai obert i connectat. Que pot donar resposta a u estímul...

Ara em ve al cap tot allò que vam estudiar a la primera part de l'assignatura sobre l'escola tradicional. Per un moment veig la concepció que tenien del nen completament diferent a la que tenim ara. El "nen tradicional" no podia interactuar en classe, la comunicació era unidireccional, de dalt (mestre) cap a baix (educand). El nen era dolent per naturalesa o simplement era com un persona gran però en miniatura i se li havia de tractar com un adult (explotació infantil a les fàbriques en l'època de la revolució industrial, per exemple).

La visió de l'educand que tindríem que tenir conforma tres aspectes:

• Comunicatiu --> comunicació bidireccional
  
• Racional --> processament de la informació
  
• Capacitat per canviar --> adaptabilitat als canvis

"Busco coneixements, conceptes abstenir-se"

Bolonya is coming! EEES is here!

No hi ha marxa enrere, l'EEES estarà en un tres i no res. Es parla, es manifesta, s'ensuma el descontent de molts sectors de la població, fins i tot estudiants, que no estan satisfets per les condicions que arrossega aquesta reforma universitària.

Anem a l'engròs. Deixem de banda per un moment tot l'aparell logístic de la reforma universitària i centrem-nos en l'essència. Preguntem-nos, per això, els orígens d'aquest mal anomenat pla.

Va néixer la criatura amb la incertitud del tema de la competitivitat de les universitats Europees en general, versus les nord-americanes i les japoneses. Per poder competir amb elles s'ha de jugar amb les mateixes regles de joc, amb les mateixes condicions ambientals. Dons s'impulsa un canvi universitari. Esta bé, tot canvi suposa anar a millor...

Cóm son les universitats nord-americanes i les universitats japoneses? COMPETITIVES però accessible per tothom. Pot entrar qualsevol que reuneixi una de les dues condicions, si més no les dues: Tenir diners o tenir unes notes de tall extraordinàries. (Parlo ara de les universitats de més prestigi d'aquelles universitats on es present l'EXEL·LÈNCIA. També la gent del carrer té accés a les universitats, les anomenen universitats públiques...).

La competitivitat ve acompanyada per l'excel·lència.

Dons, volem que la UB sigui una universitat competitiva, com Cambridge, Harvard o la Universitat de Tokio... La universitat es un centre d'educació superior, es el súmmum de l'educació. Per aquests motiu, es important que requereixi unes condicions òptimes per tal d'ensenyar.

Què oferiran les universitats catalanes a partir d'ara? Oferiran conceptes, conceptes estèrils, els estudiant vindran a les universitats a comprar conceptes científics. Es negarà visions del món, opinions personals, "coletillas". Només ensenyaments científicament demostrable al 100%. En aquest espai europeu d'educació superior no entren els coneixements. El coneixements que al cap i a la fi ajuden a formar persones.

La meva pitjor crítica a la nova universitat que ve és que serà elitista... Hipòcrites de nosaltres que vam pensar que la universitat era del poble, amb les "privatitzacions" ara serà de Repsol, Telefónica o Grifols. El mateix rector de la UB va afirmar que les portes de la universitat estan obertes a les empreses i que aquest fet no influiria en la gestió i l'autonomia de la universitat. Si això passes dimitiria.

Hem de continuar parlant del tema, hem de conèixer molt més que ens bé a sobre veritablement.

Nietzsche va ser el primer feminista

Retorno a escriure en el blog. Després d'uns quants dies sense inspiració arrenco amb el tema la dona a la cultura.

Avui es el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquest dia es per recordar que la nostra mare avia, etc. han estat dones treballadores des de ben joves. La meva avia no va tenir gaire oportunitat d'anar a escola, quan encara no sabia llegir i escriure va marxar obligada a treballar al camp. Moltes vegades m'ha explicat que ella plorava per no poder anar a aprendre.

Després de parlar sobre els inicis del camí del rol cultural de les dones a la societat occidental, m'agradaria parlar de un canvi, d'un altre punt d'inflexió que va patir la nostra cultura. Aquest canvi va estar impulsat per Friedrich Nietzsche. Va destronar els fonaments que recolzaven el coneixement i va obrir nous camins. Vam passar de tenir un camí unitari on tothom tenia el seu lloc a la societat (home, dona) i es van obrir nous camins.

Nietzshe va ser el primer feminista perquè va poder ensenyar que hi havien nous horitzons on les dones tenen molt a fer. Més enllà dels rols que els homes han ocupat durant tots aquest segles. La dona no ha de seguir el mateix camí dels homes.

Avui llegeixo als diaris, que s'està lluitant per la igualtat a la feina. Les dones no tenen les mateixes condicions laborals que'ls homes... encara estem en aquest punt. Queden molts camins per fer, per explorar i per comprendre.