La Teoria General de Sistemes va ser plantejada per Ludwig von Bertalanffy prop dels anys 50.
Bàsicament es defineix un tot limitat que es troba connectat mitjançant relacions i que permet una comunicació constant. La unitat que integra el tot, es un microsistema, o sistema que representa l'ésser humà. El sistema com un ésser humà està integrat per altres subsistemes com la part física, la psicològica i la part social -ara s'està propulsant també la banda espiritual-. Això el que vol dir es que tots el subsistemes estan en contacte permanent.
La persona es troba en un sistema obert en interacció constant amb un ambient canviant (Roy 1980). L'energia constant (estímul) dins del sistema i el feedback (retroalimentació) mantenen el sistema en un estat d'equilibri dinàmic.
Que representa tot això en educació? La manera que hem de veure l'educand. Com un ésser que es mou en un espai obert i connectat. Que pot donar resposta a u estímul...
Ara em ve al cap tot allò que vam estudiar a la primera part de l'assignatura sobre l'escola tradicional. Per un moment veig la concepció que tenien del nen completament diferent a la que tenim ara. El "nen tradicional" no podia interactuar en classe, la comunicació era unidireccional, de dalt (mestre) cap a baix (educand). El nen era dolent per naturalesa o simplement era com un persona gran però en miniatura i se li havia de tractar com un adult (explotació infantil a les fàbriques en l'època de la revolució industrial, per exemple).
La visió de l'educand que tindríem que tenir conforma tres aspectes:
Bàsicament es defineix un tot limitat que es troba connectat mitjançant relacions i que permet una comunicació constant. La unitat que integra el tot, es un microsistema, o sistema que representa l'ésser humà. El sistema com un ésser humà està integrat per altres subsistemes com la part física, la psicològica i la part social -ara s'està propulsant també la banda espiritual-. Això el que vol dir es que tots el subsistemes estan en contacte permanent.
La persona es troba en un sistema obert en interacció constant amb un ambient canviant (Roy 1980). L'energia constant (estímul) dins del sistema i el feedback (retroalimentació) mantenen el sistema en un estat d'equilibri dinàmic.
Que representa tot això en educació? La manera que hem de veure l'educand. Com un ésser que es mou en un espai obert i connectat. Que pot donar resposta a u estímul...
Ara em ve al cap tot allò que vam estudiar a la primera part de l'assignatura sobre l'escola tradicional. Per un moment veig la concepció que tenien del nen completament diferent a la que tenim ara. El "nen tradicional" no podia interactuar en classe, la comunicació era unidireccional, de dalt (mestre) cap a baix (educand). El nen era dolent per naturalesa o simplement era com un persona gran però en miniatura i se li havia de tractar com un adult (explotació infantil a les fàbriques en l'època de la revolució industrial, per exemple).
La visió de l'educand que tindríem que tenir conforma tres aspectes:
- Comunicatiu --> comunicació bidireccional
- Racional --> processament de la informació
- Capacitat per canviar --> adaptabilitat als canvis
No hay comentarios:
Publicar un comentario