Diumenge vaig anar a veure l'obra Ricard II de William Shakespeare en una adaptació de Carme Portaceli.
La temàtica del poder és l'eix vertebrador de l'obra que arrossega tota una sèrie de traïcions, enveges, etc. de forces que volen accedir al poder que té el Rei d'Anglaterra. Un poder que un home té per nomenament de Deu. El rei encarna el poder de nostre senyor a la terra.
En aquestes conspiracions per destronar el monarca, l'adaptació feta per la directora, canvia el sexe al personatge de Bolinbroke per una dona. Aquesta es l'aportació més actual que s'ha afegit a l'obra, la oportunitat que tenen les dones per accedir al poder i també haver d'assumir les conseqüències per aquest nou rol que tenen. Amb aquest fet es tanca el cercle.
El poder com un fet que tothom que envolta al rei estima però que no volen ocupar en la seva majoria i els que l'ocupen acaben per caure en els mateixos errors que l'autoritat anterior.
Podríem parlar de com Michel Foucault va definir el subjecte lligat a la qüestió del poder. El Gran Mecanisme del que parla Carme Portaceli el podem traslladaral nostre nivell més actual en el sentit polític, per observar des d'una òptica diferent els grans controladors, els que tenen el poder en la nostra societat.
El poder de la informació de l'individu, el poder significa control --> seguretat.
Ón es l'educació en tot això? Els poderosos la fan servir per adoctrinar, per guiar, per controlar el ramat d'ovelles, això si sense que s'assabentin que estan siguen controlades pel gran germà...
L'educació es l'eina alliberadora d'aquest mecanisme on... Nietzsche va definir el "Übermensh" -superhome- que aconsegueix crear el seu propi camí fora de les doctrines establertes i que a més fa que la resta el vulgui seguir també.
Però per poder fer tot això, primer ens hem d'adonar de la situació en la qué estem per després poder canviar-la...
El paper de la pedagogia es poder col.locar-se a la vessant exterior del "corner" i aconseguir donar a la gent la llibertat de pensament.
