"Busco coneixements, conceptes abstenir-se"

Bolonya is coming! EEES is here!

No hi ha marxa enrere, l'EEES estarà en un tres i no res. Es parla, es manifesta, s'ensuma el descontent de molts sectors de la població, fins i tot estudiants, que no estan satisfets per les condicions que arrossega aquesta reforma universitària.

Anem a l'engròs. Deixem de banda per un moment tot l'aparell logístic de la reforma universitària i centrem-nos en l'essència. Preguntem-nos, per això, els orígens d'aquest mal anomenat pla.

Va néixer la criatura amb la incertitud del tema de la competitivitat de les universitats Europees en general, versus les nord-americanes i les japoneses. Per poder competir amb elles s'ha de jugar amb les mateixes regles de joc, amb les mateixes condicions ambientals. Dons s'impulsa un canvi universitari. Esta bé, tot canvi suposa anar a millor...

Cóm son les universitats nord-americanes i les universitats japoneses? COMPETITIVES però accessible per tothom. Pot entrar qualsevol que reuneixi una de les dues condicions, si més no les dues: Tenir diners o tenir unes notes de tall extraordinàries. (Parlo ara de les universitats de més prestigi d'aquelles universitats on es present l'EXEL·LÈNCIA. També la gent del carrer té accés a les universitats, les anomenen universitats públiques...).

La competitivitat ve acompanyada per l'excel·lència.

Dons, volem que la UB sigui una universitat competitiva, com Cambridge, Harvard o la Universitat de Tokio... La universitat es un centre d'educació superior, es el súmmum de l'educació. Per aquests motiu, es important que requereixi unes condicions òptimes per tal d'ensenyar.

Què oferiran les universitats catalanes a partir d'ara? Oferiran conceptes, conceptes estèrils, els estudiant vindran a les universitats a comprar conceptes científics. Es negarà visions del món, opinions personals, "coletillas". Només ensenyaments científicament demostrable al 100%. En aquest espai europeu d'educació superior no entren els coneixements. El coneixements que al cap i a la fi ajuden a formar persones.

La meva pitjor crítica a la nova universitat que ve és que serà elitista... Hipòcrites de nosaltres que vam pensar que la universitat era del poble, amb les "privatitzacions" ara serà de Repsol, Telefónica o Grifols. El mateix rector de la UB va afirmar que les portes de la universitat estan obertes a les empreses i que aquest fet no influiria en la gestió i l'autonomia de la universitat. Si això passes dimitiria.

Hem de continuar parlant del tema, hem de conèixer molt més que ens bé a sobre veritablement.

Nietzsche va ser el primer feminista

Retorno a escriure en el blog. Després d'uns quants dies sense inspiració arrenco amb el tema la dona a la cultura.

Avui es el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquest dia es per recordar que la nostra mare avia, etc. han estat dones treballadores des de ben joves. La meva avia no va tenir gaire oportunitat d'anar a escola, quan encara no sabia llegir i escriure va marxar obligada a treballar al camp. Moltes vegades m'ha explicat que ella plorava per no poder anar a aprendre.

Després de parlar sobre els inicis del camí del rol cultural de les dones a la societat occidental, m'agradaria parlar de un canvi, d'un altre punt d'inflexió que va patir la nostra cultura. Aquest canvi va estar impulsat per Friedrich Nietzsche. Va destronar els fonaments que recolzaven el coneixement i va obrir nous camins. Vam passar de tenir un camí unitari on tothom tenia el seu lloc a la societat (home, dona) i es van obrir nous camins.

Nietzshe va ser el primer feminista perquè va poder ensenyar que hi havien nous horitzons on les dones tenen molt a fer. Més enllà dels rols que els homes han ocupat durant tots aquest segles. La dona no ha de seguir el mateix camí dels homes.

Avui llegeixo als diaris, que s'està lluitant per la igualtat a la feina. Les dones no tenen les mateixes condicions laborals que'ls homes... encara estem en aquest punt. Queden molts camins per fer, per explorar i per comprendre.

Jenofonte, Plató i el Cristianisme... qué has fet Dona!

Fa unes quantes setmanes va aparèixer un professor que ens va explicar el rol de la dona occidental, quin es el paper de les dones en la societat i com interacciona l'home amb ella... Ara queda el temps per reflexionar i continuar adonant-se que tot allò encaixa força bé en la nostra societat. El rol de la dona va quedar definit (en grans trets) fa molts segles i ha començat a canviar fa molt poc temps.

Aquesta noticia que us porto il·lustra com les sèries de televisió espanyoles encara prefereixen el rol de dona... edulcorat?. Una dona que sobre camí en un món masculinitzat però que encara ha de mantenir el seu rol femení (cura de la casa, els nens...). Aquí la deixo. Un altra dia parlaré amb més exhaustibitat de la televisió i la seva oferta.

"Les series de televisió recorren a estereotips sobre les dones"

Els personatges femenins a les series de televisió segueixen representant-se a partir de tòpics associats a les emocions, la passivitat, la maternitat i la sexualitat, segons un estudi de la professora de la Universitat Carlos III, Elena Galán.

L'estudi, "Construcción de género y ficción televisiva en España", publicat a la revista Comunicar assenyala que, tot i que cada vegada hi ha més ficcions sobre dones treballadores, segueixen estant elles les que, en gran mida, preserven i mantenen l'ordre domèstic, sacrificant en ocasions el seu creixement professional.

L'autora de l'estudi explica que "las mujeres suelen representarse como personajes conflictivos, dependientes e inseguros, en algunas de las series analizadas, más ligadas a lo emocionale que a lo racional, y cometiendo por ello algunas negligencias en su trabajo". No obstant, reconeix que "acaparan puestos profesionales anteriormente ocupados por los personajes masculinos y normalizan una situación aún incipiente en la sociedad".

L'esteriotip, segons Galán, es un recurs molt empleat en televisió perquè la repetició de models fàcilment identificables pel públic fa que es comprengui millor la trama i facilita el seguiment de la serie des d'un començament: "Es como dar al público lo que espera sin que piense demasiado".

Per qué s'aïllen del món?

Magazine, La Vanguardia 15 de febrer del 2009

"Milers de joves japonesos s'aïllen a la més profunda tristesa, absolutament desconnectats dels altres humans. A través d'internet, algunes d'aquestes persones, sobretot dones, es van atrevir a explicar el que els hi passava. El fenomen creix paral·lel al estrall d'una societat molt competitiva, on és més important la façana front dels veritables sentiments." Prop de l'any 2000 l'admistració del govern japonès va descriure un comportament que començava a fer-se evident en un determinat sector de la població jove. El van anomenar hikikomori, que literalment significa tancament, recolliment. Consisteix en tancar-se en l'habitació i no tenir relació directa amb cap persona. Els gatgets i la resta d'aparells que permeten la comunicació a distància són els únics mitjans de comunicació d'aquests joves. La situació pot arribar a ser de tal importància que molts d'ells posen cinta aïllant de color negre a les finestres per tal que no entri la llum del Sol.

El còmput aproximat de persones que resten tancades a casa es molt ampli, entre tres-centes mil i un milió. Quin es el motiu que impulsa a fer això? Les explicacions que es donen venen relacionades amb el model competitiu que es viu al Japó. La lluita per una feina estable es impressionant, les notes de tall es converteixen en una obsessió per tal de poder entrar a la millor universitat de la regió per poder optar a un lloc de feina adequat... miller de joves no ho aconsegueixen.

El hikikomori es una manera de claudicació personal, com també pot ser el suïcidi col·lectiu si no pots dur-lo a terme tu sol. Japó te una de les taxes de suïcidi més altes del món prop de Finlàndia. Decidir que un dia no tornaràs a tenir relacions directes amb ningú és una decisió individual i gradual. Et tancaràs a la teva habitació, no parlaràs amb la teva mare, el teu pare treballa durant to el dia i nomes disposa de sis dies l'any de vacances. Gairebé no tenia relació amb tu.

"Tot i que la proporció de les persones que acollim es aproximadament set homes per cada dona, el fenomen afecta en igual mesura a ambdós sexes. El que passa es que, si un home es nega a treballar i s'aïlla a casa, es un fracàs social, un individu improductiu, una traïció vivent als valors dominants. Al contrari, si una dona no surt de casa, parla poc o res, no manté contactes, ningú ho considera un problema. S'enten que es una cosa normal, fins i tot positiu, Tot depèn del punt de vista amb el que es miren les coses". Afirma Tsutomu, un ex hikikomori de 37 anys que treballa com a monitor en New Start, una organització sense ànim de lucre que ajuda als hikikomori en la reinserció en el teixit social.

El rol de la dona oriental sembla ser igual que el de la dona occidental.

El fet que la dona hagi tingut accés al mercat laboral masculí no ha impedit que elles també acabin tenint els mateixos problemes que els homes. D'aquí s'explica la proporcionalitat entre homes i dones que pateixen la malaltia de hikikomori.

El que més m'ha copsat del reportatge es que les persones que es van posar en contacte per tal de fer el reportatge van ser dones que volien explicar el seu problema.

A la fotografia, Yasuko, de 19 anys, acostuma a refugiar-se en un karaoke quan la soledat es fa massa intensa. "Per uns quants yens, pots llogar un box tot per tu. Tanques la porta i cantes. Cantes, fins que t'oblides de tu, de tot".

Introducció a les teories educatives... Makarenko

Aquesta setmana, ha aparegut una pregunta clau a classe, Fa falta la teoria per tal d'ensenyar? si fos així, només per alguns que no poden fer aquest acte sense tenir unes pautes directives que l'orientin? Va fer servir, per exemple, Makarenko la teoria? o es pot dir que va emprar la seva intuïció per tal d'aixecar la colònia Gorki? Makarenko tenia el potencial de saber adaptar-se a la realitat com educador. Considerava que les corrents pedagògiques que imperaven en aquell moment en la major part Europa (Rousseau i la seva concepció del nen bo per natura) no eren correctes.

Sense ser un gran estudiós de la pedagogia makarenkiana, es pot afirmar que la seva manera de fer, la seva pràctica, hi havia influències de filòsofs com Marx. Va adaptar el seu pensament a la situació que trobava enfront d'aquells nens i nenes conflictius amb una base, però sense cap teoria al davant. En aquesta línia es pot afirmar que Makarenko va adquirir habilitat pedagògica fent servir el sentit comú.

Makarenko va publicar en diferents obres la seva teoria de l'educació, una teoria que es va fonamentar en la pràctica perquè educar es un acte, una acció, implica realitzar alguna cosa, canviar actituds i el comportament de la gent. La feina de l'educador es realitzar una transformació en el món.

Pregunta: Podem avui dia seguir al peu de la lletra la teoria educativa de Makarenko? Potser si o potser no. Una teoria educativa es defineix com una recomanació, com una prescripció per tal d'aplicar-ho. No se fins a quin punt es podria posar en pràctica les recomanacions de "Poema pedagógico" o "Banderas en las torres" en la actualitat en la societat catalana, per exemple. La meva opinió es que una teoria de l'educació ha d'estar dintre del context. Es pot donar un cop d'ull al context històric que es vivia en els països de l'est d'Europa per tal d'entendre millor la concepció pedagògica de l'autor.

Vull ser com Phelps

Prop de l'última setmana va aparèixer una fotografia on el 13 vegades campió de natació, l'americà Michael Plephs va ser enxampat fumant una pipa d'aigua de marihuana mentre es celebraba una festa universitària a la Universitat de Carolina del Sud.

La fotografia va ser publicada en una revista i ha provocat reaccions de tota mena. La primera que vam arribar a conèixer va ser la del Comité Olímpic Nord-Americà afirmant estar "decepcionat amb el comportament mostrat recenment per Michael Phelps". La Federació Nord-Americana de Natació també a dit la seva: "Els nostres campions olímpics són models admirats per persones de totes les edats, particularment joves esportistes".

La Federació Nord-Americana de Natació ha condemnat al nadador a tres mesos de suspensió sense poder participar en cap competició. Aixó no es tot, les marques que volien fer servir la imatge del nadador com a reclam publicitari van fer marxa enrere en coneixer la imatge. Sense anar més lluny l'empresa Kellogs va ser la primera en retractar-se d'un contracte on l'esportista anava a sortir en millions de caixes de cereals que milions de nens veurien mentres esmorçaven.

Si aconseguim estirar una mica el tema ens podem fer la següent pregunta: Per què els nens i joves han de veure en un esportista un model de referència? Al cap i a la fi, Phelps té 23 anys, no deixa de ser un jove que un dia va voler fumar-se un porro. Ja té prou en haber de batre records mundials com per ara donar-li la responsabilitat de ser una referència per a la societat infantil.

A moltes llars amaericanes -i segurament en molts altres indrets del món- quan un nen afirmava que voldria ser com Michael Phelps els seus pares s'alegraven per la voluntat de l'infant. Després de la publicació de la fotografia molts pares hauran canviat d'idea.

Presentacions

Hola,

Em dic Manel Salvador, soc estudiant de primer de Pedagogia.

Cada setmana aniré publicant a "The Theoretical Corner" comentaris sobre les reflexions de l'assignatura de Teoria de l'educació II.

Aquest nom l'he agafat com a referència del famós "Speakers Corner" situat al Hyde Park de Londres. En anglès la paraula "Corner" te dos significats depenen com s'interpreti. Si es mira des de fora es tradueix com cantonada i si es mira des de dins significa racó.

Espero que en aquest tres mesos que tenim per endavant puguem resoldre des de quina vessant es millor veure la teoria pedagògica. Potser ens tornarem vociferants de idees o ens quedarem atrapats al racó de pensar.

Endavant!